L’Abril i la Irene, dues germanes amb personalitats oposades, s’enfronten a les seves pors durant l'agitada convivència al petit pis dels
seus pares de l’Eixample de Barcelona.
L’Abril comença un viatge emocional per conèixer-se a ella mateixa i vol desfer-se de les caixes de mudança de la seva exparella, amb qui hi vivia. En canvi, la Irene es refugia del món a la seva habitació. L’exparella entra a casa sense avisar, fet que provoca que la Irene ajudi la seva germana gran i les obligui a unir-se per fer de casa seva un espai segur.
Juntes acaben aconseguint l'Ataràxia, la tranquil·litat de l’ànima.
L'Ataràxia és la filosofia desenvolupada pels epicurs, estoics i escèptics. Fa referència a la fortalesa enfront l’adversitat, aconseguint així l’equilibri de l’ànima, la raó i els sentiments.
Main features and goals of the crowdfunding campaign
El missatge que es vol transmetre amb el curtmetratge és que s'ha de tenir el valor de frenar la necessitat de ser estimada i acceptada pels altres per descobrir-te a tu mateixa.
La millor manera d’entendre qui ets és amb la persona que va créixer al teu costat i et va influenciar durant la infància, en aquest cas, la teva germana.
El principal focus és la relació entre germanes i els subtemes causen la falta d'autoestima i l'aïllament social. L'Abril viu el procés de consciència que la seva exparella l'està maltractant psicològicament. En canvi, la Irene viu el procés de sortir de l'armari, un conflicte secundari en la trama, però rellevant per entendre el seu comportament.
Com aquests son danys invisibles a la societat, es tracten indirectament i es veuen reflectits en la relació entre les germanes.
Why this is important
La meva passió sempre ha estat crear històries i la meva motivació és fer cinema social
La justícia, l'amor i els drets humans son el que em mouen a fer cine. Des de petita tinc la necessitat de transmetre missatges i
el compromís social per fer el món una mica millor, encara que soni molt idíl·lic.
Per això, amb aquest curtmetratge, que al mateix temps és la meva carta de presentació a la indústria laboral, he volgut visibilitzar els danys invisibles que he viscut a casa meva, junt amb la meva germana, ja que crec que l'experiència és el punt de partida de la creativitat i la primera història que puc explicar millor és la meva.
Ataràxia està dedicada a la persona que més estimo, la meva germana Laura
La Laura i jo ens vam reconciliar després de molts anys quan vam patir els nostres respectius traumes. L'únic espai on érem sinceres
amb nosaltres mateixes era a casa i juntes ens vam ajudar a conviure amb el nostre "llop" i trobar la nostra llum.
Ataràxia és una història basada en fets reals. Els personatges i temes són reals, però la trama és ficció. Moltes persones i col·lectius
son víctimes d'aquests problemes.
El meu objectiu és que se sentin menys soles, més empoderades i enteses per la societat.
Team and experience
Júlia Ferreri: guionista i directora. Estudiant de Comunicació Audiovisual, apasionada del cinema social. Experiència en altres projectes dins del departament de direcció com "Compis de Piso" i "El último Recuerdo", o "31 Days" i "Girls go crazy for you" realitzats durant l'estada a la London South Bank University al 2022.
Javier Sáez: ajudant de direcció. Director i productor de projectes de ficció com "El último recuerdo", seleccionat al Festival Internacional de Sitges 2023 en la categoría SGAE Nova Autoria; "No quiero - Anne Lukin"; o "Encantado de conocerte", també seleccionat al Festival Internacional de Sitges SGAE Nova Autoria 2022 i al Villanueva Showing 2022.
Mireia Pagès: direcció de fotografia. Ha estat al cap del departament en projectes com "Girls go crazy for you" i col·laborant a dins del departament en altres projectes com "El último recuerdo" i "Acostumbrarme - Anne Lukin i Maren (2024)"
Bruno Gastebled: operador de càmara. Estudiant de cinema a la London Film Academy, especialització en direcció de fotografía. Ha treballat com a cap del departament de fotografia en projectes com "Paralisis", "Antes de irme", "Persecución", "Averse" i "Oniros". També ha colaborat dins del departament en altres projectes de ficció com "El último recuerdo", "Nexus" i "Algún día".
Álex Sánchez: directora de arte. Experiència dins del departament d'art com a directora, decoradora o atrezzista, sent molt versàtil a l'hora de treballar. Ha treballat amb la productora Rodar y Rodar, a la pel·lícula "42 segundos" i a altres videoclips i fashionfilms.
Mariia Melnikova: muntatge i storyboard
Víctor Rossy: postproducció de so, banda sonora i so en directe. Productor i guitarrista del grup de música Mälmo 040.