Per tot això, iniciem avui una campanya per ajudar Maria i Josept a pagar les despeses derivades del judici.
Creiem que el cas de Maria i Josep personifica el de moltíssimes persones, silenciades i oblidades, que s’han vist sotmeses a situacions de vulneració del seu dret a l’habitatge per part de grans empreses que utilitzen tècniques que bordegen la legalitat i que, de vegades, la infringeixen. Aquests casos massa sovint són difícils de provar i tenen un recorregut molt curt en els jutjats. Confiem que el cas de Maria siga diferent i puguem, com a mínim, arribar a judici i acusar les grans empreses. Eixes que dia rere dia exerceixen tanta violència habitacional contra tantes persones.
Tanmateix, les dificultats són moltes: hi ha moltes empreses i persones implicades; hi ha pocs precedents judicials semblants i, a més, ens trobem davant d’una administració de justícia, en general, desconeixedora d’aquest tipus de violènca i poc sensible als seus efectes.
Per això volem dotar-nos de mitjans suficients com per a fer tot el que estiga al nostre abast.

Objectius

Volem aconseguir els 3.500 € que es preveuen necessaris per cobrir les despeses del procés judicial i els honoraris de l’advocacia El Rogle que portarà el cas.
No podria Maria encetar el judici contra els qui l’han maltractada, despullada i humiliada, sense les vostres aportacions. Perquè l’objectiu de Maria és recuperar la dignitat arrabassada i el nostre, el de crear un Precedent Jurídic que els impossibilite seguir actuant amb les regles del salvatge Far West, en cap altre cas. Al temps, estant amb ella, és una forma de recuperar també la nostra dignitat.
Ens agradaria que aquesta siga una demostració de força i solidaritat de la ciutadania i assenyalar que som forts, que no anem a consentir violències i abusos, que som imPAHrables.

És una oportunitat per demostrar, amb el judici, que no anem a tolerar situacions d’INJUSTICIA SOCIAL. No podem resignar-nos a que Goliat trepitge la ciutadania més vulnerable, amb menys recursos, perquè saben que no podrà litigar contra ells. D’on trauran els diners si no poden pagar ni una senzilla quota (abusiva, sempre) mensual?... Però de vegades quant els astres s’alineen, David acaba tombant Goliat, i els drets humans a l’especulació.
Per això, des de PAH València ens adrecem a tota la ciutadania i Moviments Socials, sindicats de classe i afiliats, ONGs com Amnistia Internacional i persones afiliades. Comptem amb el suport de totes les PAHs del PV i de l’Estat, així com de totes les organitzacions que formen part de Iniciativa per una Llei que garantisca el Dret a l’Habitatge: PAH València, Entrebarris, CGT, UGT-PV, Intersindical Valenciana, CCOO-PV, CNT, COS, Sillas Contra el Hambre-Renda Bàsica, Decidim Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià , Marea Blanca, PAHsPV, La Coordinadora Valenciana per la defensa del Sistema Públic de Pensions, PAH Elx, Plataforma contra la pobreza, la exclusión y la desigualdad social en Alicante Entrepobles País Valencià, PAH Safor, COS la Plana, PAH Burjassot, El Rogle, Psicólogos Sin Fronteras i Amnistía Internacional.

LA PAH (Plataforma d’afectats per la Hipoteca).

https://afectadosporlahipoteca.com/
La crisi econòmica del 2008 va deixar moltes famílies sense treball i empobrides, que no pogueren pagar les quotes hipotecaries als bancs. Aquests es van quedar els seus habitatges, i a més a més, en molts casos, els va quedar un deute de per vida o es van apropiar també l’habitatge dels familiars en el cas que hagueren avalat el préstec.
És en aquest context, i davant la desprotecció absoluta de l’Estat, és quan les persones s’organitzen i naix la PAH, primer a Barcelona en 2009, i s’estén ràpid en tot l’Estat. PAH València, naix en abril del 2011. Avui hi ha 218 PAHs en tot l’Estat.
Lluitem per a fer realitat el DRET A L’HABITATGE, que esta recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola, en el 16 del nostre Estatut d’Autonomia, en el 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans , en el 31 de la Carta Social europea i en el 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC).
Ens vam oposar, amb desobediència civil, als milers de desnonament de famílies sense alternativa residencial, obrint d’immediat la lluita jurídica davant unes hipoteques atapeïdes de clàusules abusives.
En 2012 impulsem una ILP sobre l’habitatge arreplegant 1.400.000 signatures. Malgrat tindre el suport popular, el PP la va bloquejar. Tanmateix van servir per desenvolupar lleis a les Comunitat Autònomes. Al nostre país es va publicar la Llei 2/2017 per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.
Tot i així, hem seguit insistint. En 2018 el parlament acceptà prendre en consideració la nova llei de “les 5 de la PAH” amb solucions estructurals. Però de nou el PP junt a Ciudadanos, van bloquejar la seua tramitació.
La PAH no es rendeix i al no presentar el Govern de Pedro Sánchez la llei d’habitatge que exigíem, hem tornat a presentar un nou text per garantir EL DRET A L’HABITATGE, junt amb més de cent organitzacions reunides en la Plataforma Iniciativa per una Llei de l’Habitatge. En tot cas, hem de dir, que finalment el Govern va presentar una Llei que es va aprovar el 25 de maig del 2023, amb importants avanços a consolidar (és la primera llei estatal reguladora del dret a l’habitatge; acaba amb els desnonament en obert i s’estableix una mediació; possible control de preus a lloguers i són a càrrec de l’arrendador, les despeses de gestió i formalització; finalitza la venda d’habitatge públic...),
Aquesta llei no sols, no és la de la PAH e Iniciativa, sinó que no resoldrà els principals problemes estructurals d’Habitatge (continuaran desnonaments i emergència habitacional, no s’assumeixen les recomanacions de l’ONU, no s’estableix el lloguer social obligatori ni el retorn en habitatge, del deute bancari; no es passen les cases de la SAREB al Parc Públic; ni suposa un avanç del Parc Públic,a curt termini ; no hi ha mesures contundents respecte al sobre endeutament, ni s’estableix la responsabilitat limitada, ni la dació en pagament,..)

CARACTERÍSTIQUES DE LA PAH

Assembleària, plural e inclusiva, independent de tota organització/apartidista i totalment gratuïta, però no apolítica (volem una política d’habitatge que el garantisca).

EVOLUCIÓ DE LA PAH

Des del 2008 les famílies s’organitzen i s’empoderen perquè no poden pagar la quota hipotecaria. La cobdícia i l'agressió de la banca i grans immobiliàries és tan bestial que, malgrat aturar milers de desnonaments a les portes dels habitatges, la sagnia és imparable impulsada per la vergonyosa manca de transposició a Espanya de la directiva Europea 93/2013 de protecció a consumidors. Tot al contrari, continuen els contractes hipotecaris plens de clàusules abusives. Per això la lluita al carrer es va haver de complementar amb l'exigència de dació en pagament i signatura de lloguers socials per evitar més perdudes d’habitatges dels avaladors, i deutes de per vida. Tanmateix, l'enorme carència de parc públic i la desprotecció institucional absoluta, ens va motivar a donar un pas endavant i crear l'Obra Social, recuperant alguns blocs buits de Grans Tenidors com alternativa per a les famílies que de bona fe havien ocupat habitatges buits de grans propietaris.
Des de 2012 acudeixen sense parar a les nostres assemblees, persones que no poden pagar la renda dels lloguers (preus desorbitats dels lloguers que han augmentat més del 50%, en cionc anys). Açò, junt un augment de demandes d'execucions hipotecàries, fruit de la modificació hipotecària del 2019 (la fi del venciment anticipat, permet als bancs continuar el procediment d’execució), ha ocasionat un augment d’afectades en els darrers anys .
L'emergència habitacional, lluny d’aturar-se, s'acarnissa sobre nous col·lectius. Als anteriors, s'uneixen ara, famílies que pateixen tant el comportament despietat de la SAREB -que rescata la banca, però es tanca en banda a escoltar les famílies, amb total desvergonyiment, com l'avarícia sense límit dels fons voltors, que es neguen a renovar els contractes de lloguer dels habitatges, amb pràctiques d'assetjament immobiliari.
Els problemes estructurals, però, continuen: al milió de desnonaments, s’hi afegeixen persones sense sostre, dificultats per independitzar-se els joves i quasi impossibilitat de crear noves llars, sectors socials empobrits o gent que, tot i tenint treball, no pot fer front a la situació.Tot plegat fa que siga un clamor la necessitat de garantir el dret a l’habitatge. L’objectiu continua essent el mateix, però hem ampliat el nostre camp d’acció

EL PROCÉS

Els bancs es queden les cases d’aquelles persones que no han pogut pagar les quotes de la seua hipoteca. Com es queden sense liquiditat, els governs i el Banc Central Europeu (entre 2007 i 2012), enceten mitjançant la titulització de les cases que s’havien quedat, l’extraordinari procés de venda de molts crédits al capital especulatiu internacional.
El poder político, con el dinero de toda la ciudadanía (dinero público), rescata la BANCA. Primer Rescate (al menos, 66.571 millones € públicos): desde el inicio de la crisis de 2008 recibe ayudas públicas y aportaciones financieras a través del FROB, (parece que a fondo perdido, porque no piensan devolver el dinero).
Segundo rescate (35000 millones € públicos) El estado crea en 2012 con dinero público y asociado con entidades bancarias, un banco malo, la SAREB (Sociedad de Activo procedentes de la Reestructuración Bancaria), que compra las casas a la propia banca a precios sobrevalorados para que hagan caja, y se las vende a Fondos buitres, por muchos menos de su valor).
Los fondos buitres ahora pasan a ser los propietarios y quieren hacer negocio. Se enriquecen vendiéndolas o alquilándolas a precios de locura.
En cinco años, los alquileres aumentan más del 50%; las personas que no pueden hacer frente a la subida deben abandonar su casa, compartir o ser desahuciados.
Total del rescate a la banca: 101.571 millones €-públicos, de la ciudadanía.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

No podem admetre que dintre del Model Social d’ESTAT DEL BENESTAR, es vulnere el DRET A L’HABITATGE: ”ni gent sense casa, ni casa sense gent”. Aquest dret subjectiu ha sigut refrendat una vegada més pel recent informe del Relatori de Nacions Unides.

1.- Que en cap cas, hi haja altre desnonament de famílies sense alternativa habitacional, acomplint el mandat constitucional i resolucions comitè DESC (Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals) de Nacions Unides.

2.- Obligar a Fons Voltors i bancs a signar lloguers socials i assequibles per a famílies sense alternativa habitacional. El preu del lloguer no pot ser abusiu. Exigim control de preus als grans tenedors en zones tensionades. L’administració té l’obligació de reallotjar les families sense alternativa en el cas dels xicotets propietaris.

3. Ampliar el parc públic amb dues mesures: exigir a la Banca la cessió dels habitatges buits proporcional al rescat impagat i que les cases de la SAREB passen a formar part del parc públic després de que l’estat haja assumit el deute de la SAREB com públic, de 35.000 milions €, com part del retorn del deute que la banca té amb l’Estat i dels diners del deute que tota la ciutadania hem de pagar. I que aquestes cases amb lloguer social y assequible, puguen acollir les famílies que hagen perdut la seua casa o que no poden llogar al preu de mercat. També els milions de m2 de sól han d’obrir un futur esperançador per a aconseguir el parc públic necessàri.

4.- Altres mesures importants són: la responsabilitat limitada, la dació en pagament i mesures de segona oportunitat davant el sobre endeutament i la garantia de subministraments per a tenir un habitatge digne i impedir per sempre la venda d'habitatge públic.

UNITAT I ACUMULACIÓ DE FORCES-

Aconseguir que l’habitatge siga un dret humà i no una mercaderia, implica un canvi radical, al que s’oposa el capital nacional i internacional. Per això és necessària la més total aliança amb qui està d’acord, des dels moviments que defensen com la PAH, el dret a l’habitatge (a València: Entrebarris, Sindicalime de Barri, Càritas, Creu Roja i projectes en favor de les persones sense llar,...) fins a qualsevol organització que valore la defensa d’aquest dret; per això hem creat la plataforma INICIATIVA PER UNA LLEI QUE GARANTISCA EL DRET A L'HABITATGE
http://www.iniciativaleyvivienda.com Totes fem falta¡¡¡ SÍ QUE ES POT¡¡

Cooperativa El Rogle

El Rogle Recerca, Mediació i Advocacia és una cooperativa que treballa per defensar els drets i les llibertats de les persones des del compromís amb la justícia social. Oferim mediacions en diferents tipus de conflictes, investigacions relacionades amb el dret a l'habitatge i els serveis multidisciplinaris d'advocacia.
https://elrogle.es/es/

El Rogle Mediació i Advocacia és un despatx compost per persones que treballen com a mediadores, advocades i sociòlogues. Iniciem el nostre camí el 2014 i des d'aquell moment hem anat creixent en gent, en il·lusió i en dedicació a la nostra feina. No és una manera de parlar: el nostre objectiu és crear una cooperativa interdisciplinària que s'acoste a la realitat amb què tracta des d'un punt de vista crític que permet entendre-la i intenta transformar-la. Sabem que és una tasca que durarà tota la vida, però podem afirmar contents que ja sentim que anem en aquesta direcció i que ho aconseguim una mica cada dia.
Al llarg d'aquests anys tenim l'honor d'haver contribuït a la creació d'oficines municipals d'habitatge a diferents pobles de la comarca de l'Horta Sud de València i de treballar-hi diàriament. A més, hem incorporat les tasques de recerca com a element principal de la nostra tasca quotidiana, tant a nivell intern, com a aprenentatge continu; com a nivell extern, elaborant informes per a administracions o particulars. La mediació és un altre dels pilars de la nostra feina: creiem fermament en la capacitat de la gent de resoldre els seus propis problemes i ens dediquem a facilitar que això sigui possible. I, per descomptat, som advocats i advocades i exercim el dret amb rigor tècnic i des de la consciència del diàleg constant que les lleis mantenen amb la resta de fenòmens socials.

PAH Barcelona

Ha estat un problema per a la PAH València trobar una solució al problema que podria suposar obrir un compte a nom de Maria o de Josep, perquè l’ingrès de qualsevol altre diners que no fos el de la renda estipulada, podria generar la pèrdua d’una ajuda complementària a la qual estan acollits per la seua situació de vulnerabilitat.
PAH València, no pot obrir un compte perquè no està constituïda com associació sinó com a Plataforma
Al final, PAH Barcelona, que és Associació, ens ha facilitat el seu IBAN, per a que GOTEO puga transferir els donatius de la campanya, al seu compte corrent, sota el concepte:
Judici Maria PAH València
La quantitat necessària per cobrir les despeses del procés judicial, s’adreçaran a l’advocacia el ROGLE, que és qui porta el cas.