El kiwi és una fruita d’hivern procedent de la Xina que es va introduir al mercat mundial als anys 70 fins convertir-se, avui en dia, en un indispensable a les fruiteries. De sabor dolç i lleugerament àcid, el kiwi és una fruita singular que conté vitamina C, vitamina K, potassi, àcid fòlic i fibra, propietats que proporcionen grans beneficis per a la salut. A més, el consum d’aquesta fruita ha fet un salt exponencial a Catalunya en els darrers anys.
Pero...us heu preguntat mai per la procedència dels kiwis que trobem als nostres mercats i supermercats? Molts dels aliments que acaben a la cistella de la compra han de recórrer llargues distàncies des del seu origen fins arribar a les nostres mans. Són els anomenats 'aliments quilomètrics' i el seu viatge provoca un greu dany ambiental a causa de l'augment d'emissions de CO2 derivat del seu transport.
És més: el 95% dels kiwis que mengem son importats de països com Itàlia, Nova Zelanda o Xile i la majoria d’ells ho fan en avió, essent un dels mitjans de transport més contaminants. De fet, el 75% de les emissions de CO2 procedeixen del sector energètic, el 27% d’aquestes deriven del transport. Aquesta dada ens indica que pel que fa a el canvi climàtic és tant o més important d'on ve l'aliment que com es cultiva. Per tant, si un kiwi ecològic es cultiva a Nova Zelanda, i després recorre gairebé 20.000 km perquè pugui ser consumit a Espanya, de poc o res serveix que el mètode de producció hagi estat més o menys respectuós amb el medi ambient. I es que, malhauradament, la certificació ecològica es concedeix en origen, sense importar el viatge que després emprengui l'aliment. O en altres paraules: el segell ecològic no garanteix que es respecti el Km0.
Partint d’aquest context mediambiental alarmant però, convençuts dels beneficis nutritius i culinaris que aporta aquesta fruita, Tarpuna i Sió Vallès ens hem animat a impulsar un projecte de plantació de kiwis de proximitat amb finalitat social amb l’objectiu de dinamitzar la producció de la nostra finca ubicada a Llinars del Vallès tot garantint l'equilibri entre creixement econòmic, cura de l'entorn i benestar social.
LA FINCA DE LLINARS DEL VALLÈS
Fa 10 anys que la cooperativa Tarpuna impulsa i dinamitza la producció agroecològica de la finca de Llinars del Vallès, la qual disposa de 3 hectàrees de cultiu d’horta amb certificació ecològica, cultivant productes de l’hort amb els quals subministra a una cincuentena de famílies i clients de la zona. La finca de Llinars és, alhora, un espai productiu d'innovació i d’experimentació, tant en l'àmbit social com en l’àmbit ambiental que també engloba una vessant educativa sota el format d’activitats i tallers en el camp de l’agroecologia. Donada la dedicació que demana el manteniment d’un projecte d’aquesta envergadura, Tarpuna ha trobat, amb la recent incorporació de Sió Vallès com a productor i gestor de la finca, el col·laborador ideal amb qui sumar energies per tal de garantir el desenvolupament i creixement del projecte. Així doncs, aprofitant l’impuls d’aquest nou format en l’estructura i la gestió del projecte, s’ha pensat en la plantació d’arbres fruiters per tal de millorar la rendibilitat econòmica de la finca. Perquè? Perquè al tenir els arbres els cicles més llargs, requereixen menys dedicació que l'horta, podent esdevenir una font d’ingressos complementària i més estable que l’horta.
PER QUÈ EL KIWI
El kiwi és la baia de la planta enfiladissa Actinidia deliciosa. És originària d'una gran àrea de la Xina, sobretot dels boscos de la vall del riu Iang-Tsé. Introduïda a Nova Zelanda en 1904, va ser conreada des de llavors en moltes regions temperades pel seu fruit comestible.
Malgrat el seu aspecte extern poc atractiu, es tracta d'un fruit molt saborós, d’interessants propietats nutritives i molt saludable. El seu component majoritari és l'aigua. És de moderat aportament calòric, per la seva quantitat d'hidrats de carboni. Destaca el seu contingut en vitamina C; més del doble que una taronja, i vitamines de el grup B, entre elles l'àcid fòlic. Així mateix és ric en minerals com potassi, magnesi i fibra, soluble i insoluble, amb un potent efecte laxant. La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. L'àcid fòlic col·labora en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi material genètic i la formació anticossos de el sistema immunològic. La fibra millora el trànsit intestinal. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.
Dit això, no podem dubtar de que el kiwi és una font de nutrients molt beneficiosa pel nostre organisme. D’altra banda, després de realitzar els corresponents estudis sobre les condicions del clima, el sòl i l’aigua de la finca, el terreny de Llinars presenta els requeriments edafoclimàtics adequats per garantir l’èxit de la plantació :
● Clima: El kiwi és una planta subtropical que s’adapta bé al nostre clima i al fred de l’hivern. Necessita espais protegits del vent i amb alta humitat relativa. La seva temperatura òptima és al voltant dels 25-30ºC.
● Aigua: al nostre clima mediterrani el kiwi necessita regs durant l’estiu, que és quan més creix i quan produeix els fruits. Se sol fer servir un sistema de reg per microaspersió per afavorir l’increment d’humitat ambiental.
● Sòl: necessita sòls profunds, ben drenats, rics en matèria orgànica i que no s’entollin mai. Els sòls franc sorrencs amb pH entre 6 i 7 i poca presència de calç són els preferits del kiwi, els quals son exactament els sòls que tenim a la finca de Llinars.
No obstant, per dur a terme la nostra fita, ens calen recursos per a la inversió inicial, ja que el kiwi demana una preparació exhaustiva del terreny que resulta molt costosa tant a nivell de mà d’obra com econòmica però, també, ens calen recursos per tal de garantir el manteniment de la plantació per cobrir els mesos de no productivitat, ja que les primeres collites no comencen fins al tercer any.
El treball que s’ha de dur a terme en el procès de producció del kiwi és el següent:
Preparació del sòl. Es realitzen una sèrie de tasques prèvies en el terreny, una llaurada profunda per eliminar possibles compactacions i una esmena orgànica que asseguri la fertilitat a llarg termini.
Estructures de conducció. El kiwi és una arbust enfiladís que necessita d'estructures de conducció, també anomenades suports o tutors. Aquestes estructures són normalment metàl·liques, amb filferros i permeten a la planta entortolligar-s’hi . El sistema més utilitzat de conducció és el "Sistema en T" també cridat en creueta i consisteix a utilitzar uns pals en forma de T units uns amb els altres per 3 filferros
Sistemes i marcs de plantació. S'utilitzen marcs de plantació de 4-5 m d'ample entre carrers i una distància d'arbres de 3-5m, tot això per al sistema de conducció en T o escaire. Els arbres mascles es col·loquen en files alternes cada 5 arbres femelles.
Poda. S’ha de realitzar una poda de formació a l'hivern per guiar la forma de la planta, amb un tronc principal i dos braços laterals que cobreixin per complet la distància dels filferros. La poda de fructificació d'estiu també anomenada poda en verd, el que pretén és millorar la ventilació i il·luminació per a això, s'eliminen els xucladors i branques enrotllades o seques, flors marcides i aclarida de fruits.
Recol·lecció i envasat. La producció del kiwi es desenvolupa partir del tercer any de plantació, obtenint millors collites a partir del setè o vuitè any productiu. Al nostre clima, el fruit es recol·lecta a principis de novembre.
Plagues i malalties. El cultiu del kiwi s'ha mostrat molt resistent a plagues i malalties, Cal vigilar els conills que poden causar danys importants si roseguen el coll i tronc de les plantes. Cal protegir la planta amb malla d'uns 50 cm d'alçada.
Com veieu, hi ha molts elements a tenir en compte a l’hora de preparar el terreny per a la producció del kiwi. No obstant, una cop elaborat, la dedicació al cap de dos anys és molt menor a la de qualsevol cultiu d’horta i això fa que el projecte sigui viable i sostenible.
En aquest sentit, si aconseguim l'objectiu mínim d'aquesta campanya podrem iniciar el projecte amb la plantació i manteniment d’un quart de la parcel·la que tenim disponible (1.250m2). Però si aconseguim el finançament òptim, podrem plantar des d’un inici el total de la parcel·la, que és de mitja hectàrea (5.000m2 ).
Plantar kiwis ecològics a la finca de Llinars i assolir el nostre objectiu representa un gran pas per a la renovació del projecte. Malgrat que la finca funciona com a projecte d'agricultura social des de fa 10 anys, és essencial millorar la rendibilitat de la seva producció perquè ens ajudi a diversificar els ingressos i poder mantenir el projecte productiu i, alhora, serveixi d’espai de formació i d’inserció social.
La funció social de l'agricultura que practiquem beneficia les persones en l'àmbit laboral, doncs les persones hi adquireixen competències que després podran exercir; així com en l'aspecte relacional, perquè el fet de treballar en equip, de tenir una activitat grupal, un seguiment educatiu, etc. ajuda les persones a gestionar les seves emocions o situacions personals; sense comptar amb els beneficis que la natura ofereix de per si, de comprensió dels cicles naturals, la importància de la cura, etc.
La plantació de kiwis, un cop establerta, representarà un complement molt interessant als ingressos de l’horta. Es necessita una important inversió en la plantació però el seguiment és menor que el que requereixen les hortalisses i la producció serà un bon complement a les cistelles d’horta que actualment distribuïm. El projecte també respon a la nostra voluntat constant de millorar la sostenibilitat en el sistema alimentari i en totes les nostres activitats, ja que és un arbre fruiter que, tot i no ser originari d'aquí, està ben adaptat i les condicions que tenim són favorables al seu cultiu i, per tant, no requerirà una despesa d'aigua ni d'energia superior a la que fèiem fins ara.
El kiwi és una fruita d’hivern, que es cull a finals d’any i es conserva molt bé uns mesos en els quals hi ha poca oferta de fruita de temporada. Produir-lo de forma local, ecològica i en condicions laborals dignes i d'igualtat d'oportunitats per a les persones que hi treballen, suposa un gran benefici ecològic, i de sostenibilitat social i econòmica. Reduir la distancia que recorren els kiwis des del seu lloc d'origen fins arribar a la cistella de la compra, no només escurça el recorregut entre el productor i el consumidor final sinó que, a més, disminueix la contaminació mediambiental i l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle derivats de tota la seva cadena de producció. Això inclou, per exemple, que es redueixi l'ús de plàstics pel seu envasat, així com el consum de combustible per al seu desplaçament.
El projecte està dirigit a totes les famílies dels municipis contigus, grups de consum, persones i organitzacions preocupades per la sostenibilitat mediambiental i del sistema alimentari.
Tarpuna som una cooperativa d’iniciativa social formada per un equip de persones compromeses amb la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Fem innovació social al servei de la comunitat, creant i dinamitzant projectes d’agricultura ecològica que contemplen la inserció social i laboral de persones en risc d’exclusió; tot fomentant la participació comunitària a través de projectes locals transformadors amb criteris de sostenibilitat. Treballem transversalment en tres eixos: l’agricultura (i l’alimentació), l’energia, i la fabricació (de productes d’innovació agroecològica i social) amb l’objectiu d’enfortir el vincle entre camp i ciutat per tal que el sistema alimentari sigui més sostenible.
Un d’aquests projectes és Dunia, una proposta de Tarpuna que neix amb l’objectiu de transformar el model de producció, distribució i consum d’aliments a través de la creació d’una comunitat oberta de persones disposades a cofinançar projectes (amb la col·laboració de la plataforma Goteo) que incideixin en una alimentació sostenible.
Saó Vallès som socis col·laboradors de la cooperativa Tarpuna i ens ocupem de la gestió de la finca de Llinars del Vallès. Som una petita empresa familiar, que conjuntament amb un grup d'amics treballem la terra i fem de pagès com sempre s'ha fet. En la Saó creiem en una agricultura respetuosa amb l'ecosistema, en l'aprofitament dels recursos naturals per a la fertilitat del sòl i la utilització de les noves tecnologies aplicades a l'agricultura, amb la finalitat de reduir l'impacte ambiental. D'aquesta manera obtenint un producte de qualitat que es comercialitza d'una manera local i de proximitat.
Saó Vallès i Tarpuna portem més de 10 anys treballant en horta de proximitat i ecològica, distribuint cistelles i treballant la terra de forma respectuosa amb la vida que alberga. La cooperativa està formada per 7 sòcies de treball i 2 persones treballadores contractades. Des dels inicis desenvolupem processos de formació i atenem a persones amb risc d’exclusió. Actualment participa en la gestió de 9 projectes d'horts amb finalitats socials.